El Centre de Documentació de les Arts Escèniques i de la Música (CDAEM) neix l’any 2019 a través de l’Ordre CUD/428/2019 de 14 d’abril, que concreta el projecte d’integració dels dos centres de documentació de l’Institut Nacional de les Arts escèniques i de la Música (INAEM).
L’objecte del CDAEM és “recollir, sistematitzar, conservar, difondre i posar a la disposició d’investigadors, de professionals dels sectors artístics, d’educadors i dels ciutadans en general, el material artístic, gràfic, documental i audiovisual que recopili sobre les activitats d’arts escèniques i musicals a Espanya, així com elaborar estudis estadístics o de qualsevol altre tipus que serveixin per a la seva conservació, el seu realçament i el seu estudi”. El CDAEM continua la rigorosa labor de preservació documental duta a terme en els centres de documentació anteriors, i garanteix, al seu torn, la innovació necessària per respondre al repte de la digitalització i a les demandes d’accessibilitat dels usuaris del segle XXI.
Amb aquesta meta, el Centre treballa a millorar l’accés als fons a través de les eines que ofereixen les noves tecnologies (web, publicacions electròniques, digitalització, àmplia difusió de recursos…) i la generació de projectes per donar visibilitat als nostres fons, testimoni directe del nostre patrimoni escènic i musical.
Actualment, Javier de Dios és el director del CDAEM.
Història
El CDAEM neix com a resultat de la integració del Centre de Documentació Teatral i del Centre de Documentació de Música i Dansa, tots dos pertanyents al INAEM.
El Centre de Documentació Teatral (CDT) va començar la seva labor l’any 1971 per custodiar aquells documents pertanyents als arxius de l’Estat relacionats amb les arts escèniques. D’aquesta manera, va heretar els fons fotogràfics, fonogràfics i impresos (cartells, programes…) dels Teatres Nacionals i Festivals d’Espanya –un organisme autònom adscrit a diversos ministeris fins a la seva desaparició-, així com un ampli fons bibliotecari. Des de llavors, aquests fons han crescut progressivament mitjançant adquisicions i donacions de molt diversa índole.
En els primers anys, el CDT va ser dirigit per Vicente Amadeo, que també s’ocupava del Teatre Nacional de Cambra i Assaig. L’any 1979, sota la direcció de Cesar Oliva, l’entitat es configura tal com la reconeixem en l’actualitat.
Li succeeix Moisés Pérez Coterillo i el CDT edita durant deu anys (1983-1992) una revista referent per entendre el teatre d’Espanya d’aquella dècada: El Público.
Durant aquells anys, al fil de El Público, s’ofereixen publicacions com els Quaderns teatrals, les obres teatrals, la Guia Teatral d’Espanya i una de les senyes d’identitat del Centre de Documentació Teatral: l’Anuari Teatral.
Andrés Peláez ocupa la direcció del CDT l’any 1993 -simultanejant aquest càrrec amb la direcció del Museu Nacional de Teatre d’Almagro-, dóna continuïtat als projectes iniciats i edita la Història dels Teatres Nacionals, un títol de referència.
El 1996, Pérez Coterillo torna a la direcció del CDT, però mor solament uns mesos després d’ocupar el càrrec. Aleshores en va assumir la direcció Cristina Santolaria, que va reprendre els Anuaris i desenvolupar un ampli programa de recuperació de publicacions com la història, antologia i índexs de Primer Acte, El Público i diversos estudis monogràfics. Al mateix temps, es van començar a publicar regularment els premis Calderón de la Barca.
Amb l’arribada de Julio Huélamo, l’any 2000, es va donar continuïtat a moltes d’aquestes línies de treball que van ser completades amb l’edició de contingut multimèdia, com ara Teatro en guerra i Retratos en Blanco y Negro (caricatures del Teatre).
Simultàniament s’hi comença a desenvolupar un pla d’edicions facsímils digitalitzades de revistes de teatre: El Público, Teatro, Yorick, Pipirijaina, El Teatro (1900-1905 i 1909-1910).
Aquesta aposta pels formats digitals es veu clarament reflectida en la Revista Digital de l’Escena que va ser el germen del lloc web que es va presentar l’any 2011 i la plataforma per a un avançat gestor documental que ofereix qualsi un milió de documents digitalitzats, així com publicacions com les revistes digitals Don Galán, Figuras i els Documents per a la Història del Teatre Espanyol.
L’any 2016 es va fer un pas molt significatiu amb la creació de la Teatroteca, un servei pioner de préstec en línia d’enregistraments audiovisuals que dóna accés, de moment, a 1.600 dels prop de 10.000 documents que conté aquest fons.
Per parlar dels orígens del Centre de Documentació de Música i Dansa (CDMYD), cal remuntar-se a la creació el 1978 del Centre Nacional de Documentació Musical, el primer director del qual va ser Antonio Iglesias.
L’any 1985, amb Jacinto Torres al capdavant -i sota el nom de Centre de Documentació Musical- passa a formar part de la Secretaria d’Estat de Cultura a través de l’INAEM. L’any 1991 Antonio Álvarez Cañibano comença a dirigir el centre, que cinc anys després passa a denominar-se Centre de Documentació de Música i Dansa, en el moment que incorpora la secció de Dansa.
Durant aquesta etapa, els seus treballs se centren en la creació d’una sèrie de bases de dades, entre les quals destaquen Recursos Musicals a Espanya, Estrenes de Música a Espanya, Recursos de la Dansa, BIME, Bibliografia Musical Espanyola, etc.
A través d’aquestes bases de dades, el CDMYD elabora documents secundaris, com ara índexs, repertoris, catàlegs… que faciliten l’accés dels usuaris als seus fons.
El CNMYD també ha contribuït a la recuperació patrimonial de fonts per a l’estudi de la música espanyola amb diversos llibres, com ara l’edició facsímil del Diccionario de efemérides de Baltasar Saldoni, la Historia de la Música en España, o el Manuscrito Novena, així com nombroses publicacions en col·laboració amb altres entitats. El CDMYD ha col·laborat habitualment amb importants institucions dins del camp de la informació i la documentació musical, tant d’àmbit nacional, com AEDOM (Associació Espanyola de Documentació Musical), com a internacional, com a membre de la IAMIC (International Association of Music Information Centris) i de la IAML (International Association of Music Libraries).
Entre les seves publicacions cal destacar El Quixot i la Música, La música a l’època de la Constitució de Cadis, els anuaris Pasos, registres de l’activitat de la Dansa a Espanya, així com les monografies Mapa del patrimoni musical a Espanya i Mapa del patrimoni de dansa a Espanya, o Col·leccions espanyoles d’instruments musicals.
El CDMYD ha organitzat i col·laborat en exposicions en diverses ciutats espanyoles i estrangeres, entre les quals cal assenyalar Actualitat del llibre de música a Espanya; 50 anys de l’Orquestra Nacional d’Espanya; Oscar Esplá i la música del seu temps; Imatges per a la Lírica. El teatre musical espanyol a través de l’estampa; Vicente Escudero, la imatge d’un llegat i Ritme per a l’espai, entre d’altres… La gestió dels llegats dipositats al centre és una altra de les tasques del CDMYD.
Desde l’any 2002 el CDMYD ha gestionat l’Agència Espanyola de l’ISMN (International Standard Music Number). L’ISMN és el número internacional que identifica unívocament les publicacions de música notada, ja sigui per a la venda, el lloguer, la difusió gratuïta o a l’efecte de drets d’autor.
Aquesta base conté els prop de 24.000 registres bibliogràfics de les publicacions amb música notada editades a Espanya des del 2002.
L’equip del CDAEM està format per documentalistes, bibliotecaris, arxivers, comunicadors, tècnics audiovisuals, personal administratiu i especialistes en teatre, circ, música i dansa.
Direcció
Javier de Dios
Administració
Cristina González
Alberto Martín
Administració web i continguts digitals
Sara Akkad
Agència ISMN
Marta Fernández
Arxius
Mar Gómez Jiménez
Daniel Herranz Barnés
Audiovisuals
Daniel Alonso
Alejandro Arroyo
Juan Antonio Ávila
José Manuel Bonilla
José Antonio Carrascosa
Ignacio Checa
Carlos Díaz Pugnaire
Juan Carlos Gil
David González
Eduardo Lamamie de Clairac
José Martín
María Serrano
Javier Suárez
Biblioteca i usuaris
Luis Eugenio
Pilar García
Paloma E. Gimeno
Berta Muñoz
Pedro Ocaña
Ana Isabel Villajos.
Comunicació i continguts
José Ramón Fernández
Esther Montero
Documentació
CIRC I TEATRE
Adoración Casas
José Luis González
Covadonga Iglesias
Ana Isabel Martínez
Mar Parra
DANSA
Rosana López
MÚSICA
José Ignacio Cano
Montserrat García
María José González
Cristina Marcos
Eugenio Gómez del Pulgar
Ordenanza
Carlos Molano